Segons un estudi de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona–Institut de Recerca Sant Joan de Déu el seu temps estimula un major creixement de substància grisa a l'escorça frontal del cervell i es tradueix en una menor impulsivitat
Un equip d'investigació de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona–Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau han liderat el major estudi realitzat amb imatges cerebrals d'infants d’entre 9 i 11 anys en què es relaciona la durada de la lactància materna amb un major volum de matèria grisa cortical en aquesta edat. L'estudi ha estat publicat a la revista científica Journal of Child Psychology and Psychiatry.
La lactància materna s'ha relacionat amb diversos beneficis per a la salut infantil, com ara una millor immunitat i un menor risc de malalties cròniques. Tot i això, pocs estudis han explorat la seva relació amb el desenvolupament cerebral dels nens.
Un estudi dirigit per Cristian Stephan-Otto, coordinador científic del Centre Computacional d'Imatge Pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu-Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau–IIB Sant Pau, va analitzar imatges de ressonància magnètica de prop de 8.000 infants entre les edats de 9 i 11 anys per avaluar la relació entre la durada de la lactància materna i el volum de matèria grisa al cervell.
“Vam observar que la durada de la lactància s'associava, de manera proporcional, a un volum més gran d'una àrea determinada del cervell en infants de 9 a 11 anys. Aquesta regió comprén el gir frontal inferior i l'escorça orbitofrontal lateral", explica Stephan Otto, coordinador del PeCIC. "A més, aquests volums més grans es van associar amb menors nivells d'impulsivitat", afegeix.
"Aquestes troballes suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat", indica Christian Núñez, primer autor de l'article i investigador a l'Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau. "És important destacar que aquestes regions cerebrals tenen un paper molt important en la presa de decisions i la regulació de les emocions, entre altres funcions.”
Redacció / Fotos: Arxiu-HSJD
