Trenca una dinàmica de tres anys consecutius en valors negatius
Després de tres anys consecutius en valors negatius, el saldo migratori de la comarca torna a ser positiu, com a conseqüència de la recuperació del saldo amb l’estranger. El moviment migratori amb la resta de Catalunya i d’Espanya també presenta xifres positives.
El Baix Llobregat presenta al 2015 un saldo migratori de 2.343 persones. Aquest saldo es torna a mostrar positiu després de tres anys consecutius de descens, que es va donar especialment com a conseqüència del moviment migratori cap a l’estranger, que va ser el component principal per tal que la diferència entre el total d’altes i de baixes de residència de la comarca fos negativa de 2012 a 2014. Els moviments interns (canvis de residència dins de municipis de la mateixa comarca) han estat 11.228. Aquests han crescut lleugerament respecte a l’any anterior.
Pel que fa al moviment migratori amb l’estranger, es veu un augment de les entrades i una disminució de les sortides. Aquest fet ha provocat que el saldo migratori amb l’estranger del Baix Llobregat torni a ser positiu l’any 2015, concretament de 2.343 persones. Es trenca així la tendència dels anys anteriors, de 2012 a 2014. D’altra banda, el saldo de la comarca amb municipis de la resta d’Espanya segueix sent positiu (+391 persones el 2015), seguint la tendència iniciada l’any anterior.
El saldo migratori de la comarca amb la resta de Catalunya disminueix respecte l’any anterior, i passa a segon lloc com a component positiu pel que fa a les migracions, en veure’s superat aquest any pel saldo amb l’estranger. Dintre d’aquest àmbit destaquen les variacions residencials amb la província de Barcelona (+798), ja que amb la resta de províncies de Catalunya la comarca presenta un saldo positiu de només 87 moviments.
Estructura dels fluxos migratoris
L’estructura demogràfica de les persones migrants es caracteritza per una concentració en els grups d’edat de 20 a 44 anys (que representen el 56% del total de moviments) i una alta mobilitat de la població amb nacionalitat estrangera (el 38,1% del total de les variacions residencials de la comarca l’any 2015 han estat protagonitzades per estrangers, quan el seu pes sobre el total de la població és del 9,3%).
Per sexe es veu com els homes han protagonitzat més casos de migracions, tant d’entrada com de sortida, però especialment de sortida. Des del punt de vista del saldo migratori (és a dir, la diferència entre les entrades menys les sortides) el saldo migratori ha estat superior en el cas de les dones (1.535 més) que dels homes (808 més). Es veu així com el saldo negatiu que es concentrava en els homes des de l’any 2010, s’ha recuperat aquest 2015 i ha tornat a créixer la rebuda de població en ambdós sexes.
Per edat, els processos migratoris es concentren en les edats actives (gairebé 8 de cada 10 moviments migratoris els protagonitzen persones entre 15 i 64 anys, i 5,6 de cada 10 es concentren en edats en les quals la taxa d’activitat és més elevada -entre 20 i 44 anys-). Des del punt de vista del saldo migratori, el grup d’edats actives torna a presentar un saldo positiu (1.433 persones més de 15 a 64 anys).
Tot i això, es dóna un saldo migratori negatiu a la comarca en les franges de població entre 45 i 69 anys, com es pot comprovar a la piràmide de fluxos migratoris. El grup d’edat de menys de 14 anys presenta un saldo positiu de 518 persones, i el col·lectiu de més de 64 anys mostra un saldo positiu de 392 moviments.
En termes de procedència i destí dels moviments migratoris del Baix Llobregat, la majoria es produeixen amb la província de Barcelona, i aquests presenten el segon saldo migratori positiu més elevat (+798 persones el 2015). El saldo migratori amb l’estranger torna a ser el principal component d’increment (+1.067 persones) i també ha resultat positiu el saldo amb la resta de províncies de Catalunya (+87 persones) i el saldo migratori amb la resta d’Espanya (+391 persones).
Per nacionalitat, es veu com en termes absoluts les persones de nacionalitat espanyola presenten més moviments que les estrangeres tant d’entrada com de sortida de la comarca. Si el que s’observa és la diferència entre les immigracions i les emigracions, es veu com la població de nacionalitat espanyola presenta un saldo negatiu de -33 persones, mentre que la població estrangera mostra un saldo positiu de +2.376 persones. Per tant, el saldo positiu d’aquest any 2015 ve explicat en gran part per la frenada en l’emigració de població estrangera i un lleuger increment de les immigracions d’estrangers.
Els fluxos migratoris segons la nacionalitat dels migrants i l’àmbit territorial
Com ja s’ha apuntat, quan s’analitzen les variacions residencials es diferencia entre moviment migratori intern (dins de l’Estat espanyol) i extern (amb l’estranger). Ara bé, això només indica la procedència o el destí de la migració, no la nacionalitat de la persona que protagonitza el moviment.
La comarca no només rep i envia població de nacionalitat estrangera des de i cap a l’estranger sinó que les persones estrangeres també tenen un pes significatiu en els moviments interns. Pel que fa als moviments amb l’estranger, s’observa com aquests estan protagonitzats majoritàriament per persones de nacionalitat estrangera. En el cas de les emigracions, per exemple, dels 6.180 moviments cap a l’estranger, 4.471 (un 72%) els van protagonitzar estrangers i 1.709 van ser de persones de nacionalitat espanyola.
Quan es parla de l’estadística de variacions residencials s’ha de fer també referència a les baixes per caducitat, un fenomen que s’incorpora a partir de l’any 20061 i que afecta a aquella població de nacionalitat estrangera extracomunitària que no renova la seva inscripció padronal cada dos anys i que, per tant, veuen caducada la seva inscripció en el Padró municipal.
Aquestes baixes són considerades com a moviments migratoris cap a l’estranger, en la mesura en què no es “renova” o acredita la residència. Des del 2006 les baixes per caducitat de població estrangera han representat entre un 18% i un 50% del total de moviments que es consideren d’emigració cap a l’estranger.
L’any 2015, les baixes per caducitat al Baix Llobregat van ser 1.153 (un 18,7% del total d’emigració a l’estranger). Aquest percentatge de baixes per caducitat respecte el total d’emigració disminueix respecte al 2014 i és el més baix dels darrers anys. El pes més alt de les caducitats de la inscripció padronal en el conjunt de les baixes per emigració es va donar entre els anys 2007 i 2010.
Pel que fa a les sortides de població amb nacionalitat espanyola des de la comarca cap a l’estranger, aquestes han augmentat lleugerament respecte l’any anterior, i el saldo migratori amb l’estranger de la població de nacionalitat espanyola es manté en negatiu un any més (concretament l’any 2015 va ser de -870 persones, i el 2014 de -767 persones). Aquesta realitat però, s’ha de matisar amb tot un conjunt de variables, com ara la proporció que representen les migracions de persones espanyoles sobre el total de sortides a l’estranger (representen només un 27%) o sobre el conjunt d’emigracions - internes i externes- de la pròpia població espanyola (un 10% de les emigracions de població espanyola des del Baix Llobregat són a l’estranger, un 21% a la resta d’Espanya, un 10% a la resta de Catalunya i un 58% a la resta de la província de Barcelona).
Redacció / Foto: Arxiu
