Malgrat milloren alguns indicadors des del 2008 que marquen el 2014 com l’inici de la recuperació es manté el seu impacte social a la comarca.
El 2008 es va la darrera crisi econòmica en el nostre país i a la nostra comarca. Tanmateix, els indicadors macroeconòmics marquen els darrers mesos del 2013 com el final d’aquesta etapa i en el 2014 com l’inici de la recuperació econòmica. Tot i que la recessió econòmica s’ha vist superada, la crisi, i en especial el seu impacte social encara és pales en el Baix Llobregat. Un informe del Observatori Comarcal del Baix Llobregat (OCBLL) estructura la situació econòmica actual en tres grans dimensions: anàlisi dels efectes de la crisi a partir de l’activitat judicial; anàlisi dels efectes de la crisi a partir la cobertura de les prestacions per desocupació i anàlisi dels efectes de la crisi a partir de la monitoratge dels indicadors de seguiment de la crisi.
Activitat judicial
Les execucions hipotecàries (reclamació judicial de la satisfacció total d’un préstec hipotecari) i els processos monitoris (resolució de conflictes jurídics relacionats amb l’impagament de transaccions comercials) són uns dels indicadors més recurrents per observar l’impacte de la crisi. A més però també s’inclou els indicadors de llançaments (altrament coneguts com desnonaments) i procediments verbals (per ser el més recurrent en aquest tipus de procediments i per permetre analitzar les seves tipologies: arrendatici, precari, possessori o de propietat horitzontal.Els procediments verbals ingressats al Baix Llobregat suposen el 20% del conjunt de Catalunya (Gavà és el partit judicial que concentra el percentatge més grans de procediments verbals ingressats -com també de propietat horitzontal o arrendats-, i Sant Boi de Llobregat concentra el percentatge més gran de verbals precaris i possessoris.
Les principals magnituds de l’impacte de la crisi a través de les dades judicials corroboren l’impacte social de la crisi i refermen la hipòtesi de la continuació de l’impacte de la crisi en el 2015 tot i haver-se iniciat el període de recuperació econòmica. El 85,9% de les execucions hipotecàries ingressades al Baix Llobregat en el període 2001-2015 es concentren en els anys de la crisi (2008-2015). Tot i que el 2015 registra una disminució de les execucions hipotecàries ingressades del 35% respecte l’any anterior, és també, el segon any (només per darrere del 2014) on la diferència respecte el conjunt de Catalunya en quant incidència demogràfica és superior.
El 85,9% de les execucions hipotecàries ingressades es concentren en els anys de la crisi (2008-2015)
En total s’ingressen 981 execucions hipotecàries als partits judicials del Baix Llobregat, on gairebé hi ha 3 execucions cada dia a la comarca (1 de cada 1.000 habitants ho han patit), i que superar a la del conjunt de Catalunya. Els partits judicials de Gavà i Sant Feliu de Llobregat són els que ingressen el nombre més gran d’execucions hipotecàries. Sant Boi de Llobregat és el partit judicial on la disminució (variació anual relativa) de les execucions hipotecàries és menor. A més, en el 2015 es practiquen 1.239 llançaments al Baix Llobregat (3 diaris). A la comarca es registra un increment del 3% dels llançaments practicats (Sant Boi, Gavà, Esplugues i Cornellà són els partits judicials amb major incidència dels llançaments sobre la població).
D’altra banda, el 72,7% dels processos monitoris ingressats al Baix Llobregat en el període 2001-2015 es concentren en els anys de la crisi (2008-2015). El 2015, en canvi, registra una disminució del 25% respecte l’any anterior. Tot i amb això, en el 2015 es van ingressar 17 processos monitoris diaris al Baix Llobregat. En total s’ingressen 6.302 processos monitoris al Baix Llobregat, que suposen el 5,5% del total acumulat des de 2001 (Gavà i Sant Feliu de Llobregat són els partits judicials que concentren el major nombre de processos monitoris ingressats, mentre que Sant Feliu de Llobregat i Sant Boi de Llobregat són els partits judicials on més disminueixen els processos monitoris el darrer any).
Desocupació
Una segona dimensió per a mesurar l’impacte de la crisi econòmica és l’evolució de les prestacions per desocupació, tant la seva cobertura com el pes de cada un dels tipus de prestacions (contributives, assistencials o rendes actives d’inserció).
Es continua observant la disminució de la cobertura de les prestacions per desocupació, si en el 2009 el 83,5% de les persones aturades rebien algun tipus de prestació al Baix Llobregat, en el 2015 aquesta cobertura no supera el 54,6%. 12 dels 30 municipis de la comarca tenen més del 45% de la població desocupada que no rep cap tipus de prestació. Des de l’inici de la crisi, el pes de les prestacions no contributives ha anat augmentant en detriment de les contributives. La disminució del pes de les prestacions contributives s’ha produït tant per l’esgotament de les prestacions (finalització de la prestació contributiva) com per l’increment de persones amb períodes cotitzats inferiors al mínim per accedir a la prestació contributiva. Com a conseqüència de l’esgotament de prestacions de nivell contributiu, aquestes han anat perdent pes davant les prestacions de nivell assistencial o de l’augment del nombre de persones perceptores de la renda activa d’inserció.
Destaca el creixement del pes de la població aturada respecte l’assalariada
El Baix Llobregat registra un creixement de la taxa de cobertura assistencial respecte el 2008 (+8,3%) superior a la de l’àmbit metropolità (+7,4%) i del conjunt de Catalunya (+6,7%). Continua disminuint la taxa de cobertura en tots els àmbits territorials. En el 2015 la taxa de cobertura del Baix Llobregat és superior a la de la província. Només quatre municipis (Begues, Collbató, Castellví de Rosanes i Sant Climent de Llobregat) tenen més del 35% de taxa de cobertura de nivell contributiu. Dotze municipis del Baix Llobregat tenen més del 45% de les persones aturades sense cap prestació per desocupació.
Diferència entre comarques
Un cop analitzats els indicadors derivats de l’activitat judicial i de les prestacions per desocupació, cal estudiar el quadre d’indicadors (atur, contractació, empreses, població assalariada i expedients de regulació d’ocupació) per saber la situació del Baix Llobregat en relació amb les altres comarques de l’àmbit territorial metropolità.
La dimensió de l’atur situa, des del punt de vista general, al Baix Llobregat com la segona comarca amb menor incidència de la crisi (només el Barcelonès presenta una taxa d’atur inferior). Tot i amb això, l’increment dels aturats de llarga durada, respecte el 2008, situa al Baix Llobregat entre les comarques amb major creixement.
És la segona comarca amb menor creixement de nous contractes
Totes les comarques de l’àmbit metropolità registren un augment dels nous contractes respecte el 2008. El Baix Llobregat és la segona comarca amb menor creixement de nous contractes. Els contractes registrats per població jove és la variable que pitjor situa la comarca a nivell comparat (es registren un 8% menys de contractes registrats per població jove ara que en el 2008).
Pel que fa a l’estructura productiva de l’àmbit metropolita, es registra una disminució generalitzada d’empreses i població assalariada respecte el 2008. El Baix Llobregat és la segona comarca amb menor descens d’empreses registrades i població assalariada. L’impacte de la crisi es detecta en les empreses d’alta tecnologia, on, el Baix Llobregat és la comarca més afectada al registrar el descens més gran del seu pes respecte el total d’empreses i població assalariada. Respecte al pes de les empreses basades en coneixement, es registra un increment generalitzat tant en empreses com en població assalariada, situant el Baix Llobregat com a segona comarca amb major creixement.
